LA GRAN PREGUNTA SOBRE LES DONES EN EL FRANQUISMES

L'exel.lentíssim Sr Francisco Franco, va sotmetre tota Es panya a una forma de pensar i fer política annomenada DICTADURA.
No content amb, per exemple, prohibir la parla del català o bé la lliure professió religiosa, el Sr Franco va sotmetre a les dones a un "molt agradable" model; possant com a excusa l'espiritualitat, juntament amb l'esglesia católica, promulgàven que la dona havia de ser com en la antiquíssima llei del poble d'Israel,on la dona no era res. Podem entendre que la dona no pintés res en aquells temps, però ara NO.

Franco va impossar que la feïna de les dones es reduïa a que el marit li fes un bombo, cuinar, retar la merda de la casa, criar als nens, complaure al ser suprem de la casa, l'home, ser debota de tots els sants i verges ( evidentment, l'esglesia catolica ja s'encarregava de que cap dona ni home, llegissin ni interpretessin les segrades escrpitures, sinó veuríen que això no és bíblic), somriure i callar.

Quina bonica prespectiva... per sort, els temps han canviat, i tots som iguals,als ulls dels homes i als de Déu.

LAZARILLO

ABSURD DIARI

He trobat aquesta setmana per internet un diari digital, que publica periòdicament una serie de notícies absurdes que tenen lloc en tot el món.
Les notícies que hem semblin més curioses les comentaré.

Una de les notícies que m'ha cridat l'atenció en aquest diari és una mesura que un municipi Britànic a imposat a les comissaries dels barris inclosos.

L'ajuntament ha possat una parella de policies per la nit a cada barri. La notícia no seria si més no curiosa si no fos per la missió que se'ls hi ha encomanat: han d'oferir xancletes de plàstic a totes les dones borratxes que es trobin pel carrer i que no puguin seguir caminant amb els seus tacons, que, suposadament porten.
Les xancletes en questió porten frases suggerents per moderar el consum de l'alcohol.

En mitg d'una crisi econòmica mundial ens dediquem a facilitar a aquelles famelles que decideixin posar-se fins el nas de vi i que no puguin caminar per Londres correctament... ho deixo en suspens, que cadascú ho reflexioni...

LAZARILLO

ABSURD DIARI

ELS MISERABLES (les misérables)

En general, no sóc gaire de llegir "dramones", però arràn d'un comentàri a classe i de experiències passades, hem va donar per llegir, o més ben dit, començar a llegir els dos volums de la magnífica obra de Víctor Ugo, els Miserables.

Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat de treballar la part musical d'aquesta obra, també feta musical, però no hem vaig adonar de la qualitat literària d'aquest;

L'autor ens porta a l'època de les guerres napoleòniques i ens narra les vides d'una seri de personatges amb unes vides, realment tràgiques, passant per l'entranyable capellà Myriel, acabant per la meravellosa Cosette, trobrem en aquesta novel.la una finestra a les tristes realitats de persones que probablement no haguessin escollit la vida que tenen, però que als lectors ens fa commourens en gran manera;
Com una de les cançons del muscial diu... "there aren't a castle on a clouds..."

LO CATALANISME I EL CATALÀ DEL SEGLE XXI

Navegant per internet, vaig topar amb un llibre que va escriure Valentí Almirall(1841-1904).
Ell va ser un polític, del qual diuen que va ser el pare del catalanisme modern.

El text que he possat a continuació, es una traducció del encapçalament del primer capítol, del llibre, "Lo Catalanisme", del qual m'agradaria que hi reflexionessim, ja que és una fantástica definició del que és o hauria de ser el català de cor. Tristament, dona unes raons, per les quals una persona pot tenir quelcoms pensaments. L'autor escriu al segle XIX i ara al segle XXI, la situació és absolutament igual:

"Lo programa del catalanisme és lo mateix en totes les manifestacións de aquest . Exemples: en els terrenys literàris i històrics , pobressa de la vida nacional d’avui. Ignorància i immoralitat, falta de sólides en les institucións.Vícis en que la nació Espanyola va al devant de totes les demés... El catalanisme regionalista ha de ser ademés d’un sentiment, una convicció."

ENDEVANT!

LAZARILLO!

EINSTEIN, TAMBÉ FILÒSOF?

En un llibre que llegia fa poc, citaven sorpresos, una frase que el Químic Albert Einstein, autor de la teoria de la relativitat. La frase deia així

" A menos que se de por echo la existéncia de Dios la vida no tiene ningún sentido"

Com es normal, aquesta afirmació a molts els hi pot causar riure o senzillament, pot portar a una reflexió autoconvincent de que aquesta frasa es un absurd, d'un científic boig, respecto qualsevol pensament, sobre aquesta declaració, pero la meva és que no hi ha més veritat que aquesta.

LAZARILLO

RECOMANACIÓNS

Avui m'agradaria recomanar un llibre, que a mi m'ha agradt molt i m'ha fet pensar moltíssim.
Actualment està en cartellara, ja que s'ha fet una versió cinematogràfica,estic parlant del noi del pijama de ratlles, és un apassionant relat de Jhon Boyne, que tracta de la vida d'en Bruno un en Alemany, que el seu pare es General de la gestappo .
En un llenguatge molt senzill, l'autor ens transmet el patiment del poble jueu, en la dictadura d'Adolf Hitler, i de com l'amor fraternal, sobrepasa qualsevol cosa.

En la meva opinió penso que aquest llibre, et fa rabiar d'impotència devant d'un poble perseguit tan sols per la seva religió,com a Cristià (evangèlic) penso que tots hauríem de reivindicar qualsevol acte racista o despectiu cap a qualsevol persona (enllaçant amb el comentàri d'ahir) tots som iguals i tots mereixem un repsecte i un amor mutuu.

LAZARILLO

M'HAN ENVIAT UN E-MAIL QUE CREC QUE HI TINDRIEM QU EPENSAR FORÇA!


EN UN AVION...¿Cual es el problema, Sra.?-Pregunta la azafata- ¿Es que no lo ve? Responde la dama - Me colocaron junto a un negro. No soporto estar al lado de uno de estos seres repugnantes. ¡Denme otro asiento!- Por favor, calmese... - dice la azafata- Casi todos los asientos están ocupados. Voy a ver si hay un lugar disponible.La azafata se aleja y vuelve de nuevo algunos minutos más tarde:- Sra., como yo pensaba, no hay ya ningún lugar libre en la clase económica. No obstante, tenemos aún un lugar en primera clase.Antes de que la dama pueda hacer el menor comentario, la azafata sigue:- Es del todo inusual permitir a una persona de la clase económica sentarse en primera clase. Pero, vistas las circunstancias, el comandante encuenta que sería escandaloso obligar a alguien a sentarse junto a una persona tan repugnante. Y dirigiendose al señor negro, la azafata le dice:- Si el señor lo desea, tome su equipaje de mano, ya que un asiento en primera clase le espera.Y todos los pasajeros alrededor, que, sorprendidos, asistían a la escena se levantaron y aplaudieron...


AVEGADES EL MÓN ES INJUST, NO SOM TOTS IGUALS??
NO HEM SIGUT CREATS PEL MATEIX DÉU?

THE BEGINIG

El meu primer Blog, i ha de ser per publicar treballs...bé, no hi ha res perfecte :p
Espero que sigui de l'argrat del meu professor de Literatura, i hem posi una nota considerablement bona.

Fins aviat!!

LAZARILLO